Recomanacions per combatre la pressió estètica en l'àmbit esportiu 

El Pla d'acció per combatre la pressió estètica 2023-2026 aprovat per Acord de Govern GOV/264/2023, de 12 de desembre (DOGC 9060 de 14/12/2023) estableix, en l'àmbit esportiu, l'objectiu d'erradicar la pressió estètica i la sexualització de les esportistes dissociant l'aparença física dels resultats esportius i les capacitats personals per a la pràctica esportiva.

El Club Basquet L´Hospitalet s'adhereix a aquesta iniciativa realitzant difusió entre tots els components del club a 22/07/2024

1. Esport, salut i alimentació saludable 

L'activitat fisicoesportiva ha de tenir com objectiu mantenir una composició corporal adequada, prevenir lesions, mantenir un bon sistema immune i un bon estat de salut física i psicològica.

Diferents treballs científics confirmen que un 40-50% de les dones esportistes experimenten pressió psicològica, relacionada amb la pressió sobre el cos i la imatge corporal. Aquesta pressió psicològica, que ha agreujat la pandèmia, es pot manifestar en forma de quadres d'ansietat continuada o quadres depressius, així com l'aparició o l'agreujament de trastorns de conducta alimentària.

El 62% de les dones esportistes professionals experimenten algun tipus de trastorn de conducta alimentària i el risc de desenvolupar-lo és 5 vegades major en esportistes que en la població general.

Quines mesures es poden prendre?

- Entrenar i competir de manera saludable. L'exercici físic desmesurat o les dietes extremes no són saludables i comporten un risc de desenvolupar i mantenir un trastorn de la conducta alimentària.

- Integrar l'entrenament psicològic en el treball diari de les esportistes al llarg de la seva carrera i facilitar eines per a la gestió emocional cap a una orientació positiva i control de la pressió

- Una bona alimentació en quantitat i qualitat nutricional és imprescindible per optimitzar el rendiment i la recuperació diària.

- Establir pautes nutricionals individualitzades i sobretot realitzades sota la supervisió d'una persona professional qualificada.

- Cal garantir les fonts nutricionals i aprendre a combinar els aliments per afavorir l'absorció del ferro que contenen, atès que la falta de ferro durant la menstruació es manifesta a través de la fatiga.

- Facilitar la formació i informació en qüestions relatives a imatge corporal i nutrició esportiva a esportistes i cos tècnic.

- Promoure i reconèixer la diversitat corporal real també en l'esport, atès que cada cos és únic.

2. Esport i adolescència

 Els canvis corporals i els aspectes relacionats amb la roba esportiva són un dels factors claus que influeixen en l'abandonament esportiu de les noies durant l'etapa de l'adolescència. 

Hi ha peces de roba que per a les noies són més ajustades, i això no només ho assenyalen com una diferència injusta respecte als nois, sinó també com un factor més de la pressió estètica que experimenten a través dels seus cossos: 

"El que pensa una [quan veia a les altres noies al vestidor] és sempre que hem d'estar primes." [Natació]. 

"Tot i que sí, sí que estem una mica exposades a tot això que ens critiquin o ens diguin coses." [Handbol]. 

"Em feien les mesures del mallot a principis del curs i quan anàvem a competir ja no m'anava bé. Me l'intentaven posar i no m'entrava perquè m'havia crescut el pit. Era incòmode perquè era l'única que tenia pit" [Dansa]. 

Aquestes sensacions d'incomoditat i de malestar de les noies s'incrementen en equips o entrenaments mixtos on han de compartir espai o pràctica amb els nois. 

 "L'uniforme de ciclisme és com molt estret i és molt incòmode estar amb nens. Anava com molt apretat d'aquí i de les cuixes." [Ciclisme]. 

"Hem de portar banyador. Hi ha nenes que ja s'estan desenvolupant i és una mica incòmode perquè els nens a vegades... diuen coses com 'ay, está muy buena' o 'enseña mucho'.'' [Natació]. 

"Em sentia molt incòmoda, perquè em deien que tenia molt cul. Quan corria, em miraven el cul i no m'agradava això." [Futbol]. 

L'adolescència és l'etapa en que a algunes noies el arriba la menstruació i és un factor determinant que pot canviar el seu estat físic o mental. Es noten més cansades, tenen dolors i per a elles és una condició biològica nova acompanyada de vergonyes o incomoditats. 

"Fa vergonya, perquè quan veus una persona tacada, pots pensar: "Com és que no es canvia?''. Però a totes les nenes els pot arribar a passar." [Dansa]

"Tinc una mica de por, perquè, jo vull fer l'escalada, però amb la regla, no sé si podré. Tinc un mal pressentiment." [Escalada] 

Quines mesures es poden prendre? 

- Posar atenció a la pressió estètica en relació als estereotips de gènere, les modes i les persones referents de les noies practicants. 

- Crear espais i activitats lliures d'estereotips i comentaris sexistes per fer sentir les/els esportistes còmodes i a gust. 

- Conscienciar i formar l'equip tècnic promovent bones pràctiques en qüestions relatives a la concepció del propi cos tant en les activitats d'entrenament, com en les activitats de competició i la gestió d'equips i/o grups. 

"Això, que et deixin triar la mida que vols." [Futbol]. 

"No s'ha de canviar la roba que portem, s'ha de canviar com ens sentim portant la roba que sigui, ella hauria de poder portar els pantalons de futbol, sense sentir-se incòmoda." [Futbol].

3. Roba esportiva 

El 70,4% de les esportistes consideren que la roba esportiva femenina està influenciada per les pressions estètiques i estereotips de gènere del passat i/o encara presents a la societat actualment. 

Per altra banda, existeix un desacord significatiu sobre l'evolució de la roba esportiva femenina cap a una visió més igualitària: el 54,1% creu que no s'ha evolucionat en aquest sentit, mentre que el 45,9% considera que sí. 

Aquesta sexualització, cosificació i estereotips cap a la dona, que es tradueixen en les pressions estètiques i, per tant, en la roba femenina, té una forta influència sobre la percepció del propi cos i la salut mental i física. 

La roba esportiva pot influir en el risc d'insatisfacció amb el propi cos, pot portar al desenvolupament de trastorns de conducta alimentària i a l'abandonament de l'activitat esportiva.

La roba esportiva ha de protegir les atletes. Cal garantir la màxima comoditat i eficiència per a la pràctica esportiva. 

Quines mesures es poden prendre? 

- Crear roba esportiva femenina que s'adaptin a la condició física de l'esportista. 

- Crear roba esportiva inclusiva i neutra per evitar qualsevol tipus de cosificació cap a les atletes. 

- Millorar les prestacions tècniques de la roba (tacte, teixit, transpirabilitat, etc.). 

- Oferir major varietat d'opcions per escollir, especialment respecte a la llargària de les peces. 

- Oferir major varietat de talles, adaptades a tot tipus de cossos

- Prioritzar la funcionalitat/comoditat abans que el component estètic. 

- Considerar l'opció d'utilitzar les mateixes opcions de vestimenta que els homes. 

4. Comunicació, imatge corporal i esport 

- Comunicar amb perspectiva de gènere i no reproduir cànons estètics que perpetuen els estereotips i discriminacions de gènere, racials, estètiques LGTBIfòbiques o per raó de discapacitat.

- Centrar la atenció informativa en la participació, la lluita, l'esforç o els resultats esportius. 

- Promoure campanyes amb noies i dones esportistes com a referents positius que emetin missatges de confiança i vida saludable trencant estereotips. 

- Utilitzar un llenguatge i imatges corporals positives, no sexistes i saludables en les comunicacions